De pans per Catalunya, un llibre que ens ofereix una ullada reflexiva i en profunditat pel món del pa, un interessant recorregut reflexiu i crític sobre els millors forns i fleques del nostre entorn. Ànnia Monreal repassa la tradició i ens parla de les fórmules d'elaboració del pa heretades de temps immemorials i transmeses de generació en generació per mitjà dels forners, un ofici que a poc a poc es va recuperant i va rebent saba nova.
De pans per Catalunya no és un receptari convencional, sinó una reflexió sobre el món del pa en la qual els lectors descobriran els forners, els forns, i les tècniques tradicionals amb les quals s'ha fet el pa en aquest país.

El wabi-sabi es el rasgo más notable y característico de lo que consideramos la belleza tradicional japonesa. Puede llegar a ser un modo de vida, y, como mínimo, es un particular tipo de belleza. Es la belleza de las cosas imperfectas, mudables e incompletas. Es la belleza de las cosas modestas y humildes. Es la belleza de las cosas no convencionales.

Podríem definir l’oli d’oliva com el bàlsam dels sentits, ja que es tracta d’un suc natural que conserva el sabor, l’aroma, les vitamines i totes les propietats del fruit del qual prové, a més de ser l’únic oli vegetal que podem consumir directament verge i cru. És un aliment indispensable per a l’organisme, aporta energía per a les activitats físiques i intel·lectuals i, segons les innovadores sessions d’olivoteràpia, recupera l’equilibri psicofísic i l’energia corporal; també en cosmètica els productes a base d’oli d’o liva permeten aprofitar-ne els efectes emol·lients, nutritius i antioxidants. En de-finitiva, l’oli d’oliva és una font de salut.

Les taronges amargues són taronges bordes i en moltes cases de pagès tenien un taronger perquè amb aquestes taronges netejaven les tripes per a fer les botifarres quan mataven el porc. Les taronges amargues han perdut part de la seva finalitat, però mantenen el seu predomini quan al mes de gener en tots els mercats anglesos es troben les taronges amargues.

La bona sobrassada es fa amb les parts més magres i nobles del porc, prèviament netes de sang i tallades a trossos per a anar a la màquina de capolar, avui elèctrica, on es tritura juntament amb la cansalada o xulla, com en diuen a les Illes.
Dins un ribell o recipient gran, la massa es mescla amb sal i pebre bord, fet de prebes de tap de cortí, assecats i triturats. S’hi poden posar altres espècies, com el pebre bo (pebre negre), o alguna herba aromàtica, com el romaní, però no són essencials. La mescla ha de quedar ben homogènia.

Une fantasie du Doctor Ox (edición ilustrada por el danés Lorenz Froelich)
Este pequeño relato humorístico tiene lugar en una pequeña y acogedora aldea de Flandes, Quinquedone, un lugar apacible, de gente hospitalaria y feliz. Allí, un científico loco, el doctor Ox y su fiel asistente Ygène (la suma de ambos nombres da como resultado la palabra oxígeno) planean revolucionar el pueblo con la instalación de un alumbrado a base de gas oxhídrico .
El uso del gas en cuestión tiene la particularidad de transformar a los dóciles ciudadanos en individuos agresivos, irascibles, al borde del desquicio. Pronto, el lector se da cuenta de que el buen proyecto del Doctor Ox es sólo una cortina de humo, ya que en realidad su máquina de gas prodigiosa sirve para modificar a su voluntad el temperamento de los habitantes de Quinquedone, a los que usará como conejillos de indias para su experimento.
Verne nos esboza la caricatura de la burguesía flamenca parodiando los convencionalismos de la alta sociedad ridiculizada por el dúo cómico del alcalde Van Tricasse y su consejero Niklausse.
Julio Verne nos muestra con Ox que detrás de la farsa cómica se puede ocultar una sátira social, cuestionar la ética científica o hacer una profunda reflexión sobre la naturaleza humana.

En un receptari sobre els calçots la primera recepta ha de ser, sense cap mena de dubte, “la calçotada”, ja que n'és l'àpat més tradicional. La resta són receptes que ens han proporcionat alguns amics o que hem creat nosaltres mateixos, algunes de les quals serveixen per a aprofitar els calçots que hagin quedat de la calçotada. Hem elaborat i tastat totes les receptes, i un aspecte que ens va sorprendre gratament va ser el puntet de gust i d’aroma de fumat que donen els calçots sobrants de la calçotada a la vichyssoise de calçots i a les croquetes.

El nuevo título de la colección Mudito & Co es una pequeña pieza centrada en la figura del cineasta y artista José Val del Omar y su grabación Fuego en Castilla, obra que forma parte de un tríptico sobre los elementos y que fue premiada en Cannes en el año 1961.
Val del Omar, precursor del cine en nuestro país, granadino y amigo de Lorca, Cernuda o Renau; participó en la Misiones Pedagógicas durante la República y sobrevivió a la Guerra Civil y al franquismo. Su obra, fruto de una ardua actividad investigadora, no gozó de reconocimiento hasta poco antes de su muerte en 1982, momento a partir del cual ha ido ganando más y más adeptos.